Els bombardejos atòmics d`iroshima i Nagasaki
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 Hiroshima i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara.
El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses.
La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945.
Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra .
La mort d´Adolf HitlerLa mort d'Adolf Hitler, cap del Partit Nazi i canceller d'Alemanya de 1933 a 1945, es va produir el 30 d'abril de 1945; Hitler es va suïcidar per mitjà d'un tret al cap amb la seva dona, Eva Braun, que va recórrer al enverinament amb cianur.
La manca d'informació pública referent al parador de les seves restes i els informes confusos referent a això van animar els rumors que Hitler podia haver sobreviscut a la fi de la Segona Guerra Mundial.
El dubte es va suscitar intencionadament per les autoritats de la Unió Soviètica, que ocultaven informació rellevant sobre el succés.El 1992, la publicació dels registres mantinguts per la KGB soviètica i per la FSB russa va confirmar la versió àmpliament acceptada de la mort de Hitler, com va ser descrita per l'historiador britànic Hugh Trevor-Roper; 1 sense això, els arxius russos no mostren el que va succeir amb el cadàver de Hitler.
Penicilines
Les penicilines son antibióticos del grupu de los betalactámicos emplegaos profusamente nel tratamientu d'infecciones provocaes por bacteries sensibles.
La mayoría de les penicilines son derivaos del ácidu 6-aminopenicilánico, difiriendo ente sigo según la sustitución na cadena llateral de la so grupu amino.
La penicilina G o bencipenicilina foi'l primer antibióticu emplegáu llargamente en medicina; el so descubrimientu foi atribuyíu a Alexander Fleming en 1928, que llogró'l Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina en 1945 xuntu colos científicos Ernst Boris Chain y Howard Walter Florey, ceadores d'un métodu pa producir el fármacu en masa.
Molt be la presentacio i la informació, pero et faltaría afegir mès fets historics d'altres messos.
ResponderEliminar