Sant Jordi

Conta la llegenda que, fa molt de temps, a Catalunya habitava un drac que tenia atemorits a tots els seus habitants.  

El famolenc i despietat drac solia sobrevolar les petites poblacions aniquilant el seu bestiar i fins i tot, de vegades, devorant algun nen que es creuava pel seu camí.  

Res ni ningú era capaç d'enfrontar-s'hi; no existia forma d'acabar amb tanta misèria. 
Els animals van ser desapareixent sota les urpes del ferotge i malvat drac, fins al punt que no hi va haver més forma de satisfer els desitjos de la bèstia i els sacrificis humans van haver de ser plantejats. 
De tal manera que el Rei no va tenir més opció que convocar el poble per fer un sorteig en el qual tots, nobles i vassalls per igual, s'anirien sacrificant un a un per mantenir estabilitzat la gana del drac.

Va arribar l'hora del sorteig i, per a sorpresa de tots, la primera persona a ser sacrificada havia de ser la princesa de Catalunya, la filla del Rei.
 
 La seva majestat el Rei, un home just amb el seu poble, trist i desolat, oredenó que portessin a la princesa al lloc on havia de ser lliurada al drac.  

La princesa, espantada, no va protestar i va acceptar que el sacrifici era necessari pel bé del seu estimat regne. El poble plorava desconsolat veient partir a un dels éssers més estimats del regnat, indefensa, trist, aterrida.

Va arribar l'hora, no semblava existir marxa enrere, el drac afilava seus ullals, la presa estava disposada i preparada. Però en aquell moment, a l'horitzó, va aparèixer un genet muntat en un preciós cavall, que es dirigia a tot drap al lloc on el drac anava a dur a terme el major sacrifici que es recordava en el regnat. 
Era el cavaller Jordi, un valent i intrèpid guerrer arribat de les terres del Nord, disposat a lluitar contra el drac i alliberar la princesa de les seves urpes. La batalla va ser cruel i acarnissada, però finalment Jordi, amb la seva llança, va aconseguir arribar al cor del drac, que va morir dessagnat.


Diuen que de la sang del drac va créixer un roser, i que en Jordi es va acostar a ell, va arrencar una rosa, i la hi va regalar a la princesa, que lliure i emocinada, es va lliurar als braços del brau guerrer que acabava de salavarla a ella i al seu estimat poble.


                   Escritor Español

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 de septiembre de 1547-Madrid, 22 de abril de 1616) fue un soldado, novelista, poeta y dramaturgo español.

Está considerado la máxima figura de la literatura española y es universalmente conocido por haber escrito El ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha (conocida habitualmente como el Quijote), que muchos críticos han descrito como la primera novela moderna y una de las mejores obras de la literatura universal, además de ser el libro más editado y traducido de la historia, solo superado por la Biblia.

Se le ha dado el sobrenombre de «Príncipe de los Ingenios»

• La Galatea (1585)
• El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605)
• Novelas ejemplares (1613)
• El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha (1615)
• Los trabajos de Persiles y Sigismunda (1617)

Lo eligido por que estudiado sobre el i me ha parecido interesante sus novelas i historias.

Lluís Calvi I Guardiola

Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa, 27 de maig de 1963) és un poeta, escriptor i assagista català. Viu a Sant Cugat del Vallès.

Va estudiar Geografia, però treballa al camp de la gestió cultural. A banda de la creació literària, col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com el Diari de Barcelona, l'Avui, El País, Descobrir Catalunya, Caràcters o Rels. S'han traduït poemes seus al castellà, a l'anglès, a l'italià, al francès i al polonès.

La poesia de Calvo és, de vegades, aspra i cantelluda, reflexionant sobre el paper del llenguatge amb una adicció que ha cridat l'atenció dels poetes joves. 

Laia Noguera, per exemple, l'ha comparada amb el metall extrem. La natura és un altre eix important i, de fet, domina un dels seus llibres recents, Estiula.

 D'aquesta obra, Víctor Obiolsn'ha dit que marca una fita i que en un dels poemes, “Presències, dissolucions”, sembla “detectar-s'hi allò que en solem dir 'escriptura inspirada', en la concepció, en el to i la dicció, amb algun eco vague del primer Pere Gimferrer d'Els miralls”. També Jaume Pont, en el seu extens pròleg a Estiula, ha remarcat les connexions amb la natura i la recerca calviana de la unitat. 

Tots aquests trets van dur al crític Joan Triadú a qualificar Calvo com a “far del segle XXI” i representant de l’avantguarda que contínuament recomença i es refà en cada obra.

• 1999 - Aconitum Barcelona: Ed. 62
• 2001 - Electra i la carretera. Barcelona: Destino
• 2004 - L'expulsió del paradís. Barcelona: Destino
• 2014 - L'endemà de tot. Barcelona, Raig Verd

Aquest escritor al meu germa lo llelia i le escoltaba i m´agradaba molt.



Joanne Rowling


Joanne Rowling – the girl who grew up to write Harry Potter.
Joanne Rowling was born on 31st July 1965. Dianne, her younger sister, was born almost two years later and Joanne’s earliest childhood memory is of Dianne’s arrival. 

She, her sister and her parents lived in Winterbourne, Gloucestershire, until Joanne was nine, when the family moved to Tutshill, near Chepstow.
Joanne grew up surrounded by books as her mum and dad loved reading – she says, ‘I lived for books … I was your basic common-or-garden bookworm, complete with freckles and National Health spectacles.’ 

From an early age Joanne wanted to be a writer. She wrote her first book at the age of six – a story about a rabbit called Rabbit. Then when she was eleven she wrote a novel about seven cursed diamonds and the people who owned them.


· Harry Potter and the Philosopher's Stone 1997
 
· An unforeseen vacancy 2002


The Harry Potter the book is fantastic and the movie is good.